8/5/09

Entrevista a Karim, condemnat a presó per participar a una manifestació contra la crisi

“Si cal ingressaré a presó per denunciar el caràcter classista de les penes multa”
Laia Altarriba, Barcelona
Dimarts, 5 de maig de 2009 20:46

Karim (a la dreta) en un acte per denunciar el seu cas.>> Entrevista a Karim, condemnat a presó per participar a una manifestació contra la crisi

[L'ACCENT 153]

Karim Akbih Verdaguer és un jove de Vilanova i la Geltrú que va ser detingut en la primera manifestació que l'esquerra anticapitalista va organitzar a Barcelona en motiu de la crisi. Ara s'enfronta a 50 dies de presó.

El dia que el van detenir era el 15 de novembre. Karim explica que quan ja s'havia acabat la mobilització i ell ja estava al metro, dos policies de paisà el van retenir i la van dir que estava detingut per una agressió a un mosso d'esquadra.

L'argumentació dels policies, i que el jutge ha donat per bona, és que durant la marxa en Karim havia sortit de la manifestació i que, després de córrer uns metres, va saltar contra els Mossos i a un d'ells li va clavar tres ràpids cops de peu, al pit, al braç dret i al peu esquerre, i que el va intentar arrossegar cap a dins la manifestació i li va trencar l'intercomunicador. Hi ha un vídeo que corrobora la versió de Karim, que defensa que ell no va fer l'agressió. Però el jutge l'ha condemnat a 50 dies de presó, que podria evitar si paga una multa. En Karim s'ha negat a pagar, així que està pendent d'entrar a presó.

Per què has decidit no pagar la multa que et van imposar?
Doncs, d'una banda, perquè vaig trobar injust aquell judici, on vaig veure com mentien tots cinc policies, i em negaven l'últim torn de paraula. I després, també, com a posició desobedient davant el caire polític d'aquesta sentència, i de l'aplicació de penes-multa contra molts casos de desobediència civil, mobilitzacions i altres iniciatives de transformació social

Però fent una col·lecta es podrien aconseguir aquests diners i t'estalviaries anar a la presó.
Sí, tot i que són uns diners que ara mateix no tinc, és veritat que els puc aconseguir, i més amb el suport de la gent que s'hi ha ofert. El que hem volgut fer, però, és denunciar el caràcter tan descaradament classista de les penes multa, que després de condemnar-te a presó, posen un preu als teus dies, de manera que els qui tenen diners s'ho poden estalviar, però els qui no en tenen, com és el cas de molta gent, ho han de pagar ingressant a la presó.

No ets la primera persona que ho fa. Actualment (en el moment de fer l'entrevista) hi ha un ciutadà d'Esplugues durant 10 dies a la presó. És una nova estratègia antirepressiva?
Bé, partint de la meva convicció, jo segueixo la postura que sempre m'han transmès les organitzacions on milito. I a més, últimament s'ha començat a posar sobre la taula el debat sobre les penes multa a partir de diversa gent que havia estat condemnada amb aquesta pena, i han iniciat la campanya "A les penes, punyalades". Amb tots els casos que estem acumulant, aquesta posició pot ser una estratègia útil per evidenciar la persecució política i per deslegitimar la justícia del capitalisme.

Creus que la població ho entén?
Home, jo m'he trobat una mica de tot. Entre la gent menys conscienciada, sempre que he explicat el cas, i concretament la qüestió de les penes multa, en general m'han entès, tot i que sí que de vegades m'han fet el comentari de que tot i que sigui injust, pagui la pena amb diners.
Entre els companys i companyes militants sí que hi he trobat més recolzament, tot i que també m'han plantejat si no és més útil per a la lluita evitar entrar a presó. És clar que al carrer podria fer més servei durant aquests cinquanta dies. A més, sóc conscient que de vegades cal assumir una derrota, tot i que no ens permeti ser coherents amb els nostres principis. Vull dir que no sé què faria si tingués algú que depengués de mi, per exemple. No és una qüestió de puresa, sinó que pensem que això pot servir per visibilitzar aquesta injustícia, i emmarcar-la en la lluita contra el capitalisme.

Has fet un cicle de xerrades aquests darrers mesos. Per què l'heu organitzat?
Amb la Coordinadora Antirepressiva del Garraf i Alerta Solidària, veient la necessitat de difondre el cas, i la feina que ens comportava, vàrem pensar de donar-li la volta, i que això servís per estendre el debat i la formació al voltant de la crisi i la repressió. Ja hem fet més de quinze xerrades arreu dels Països Catalans, i encara n'hi ha algunes de pendents.

Com valores aquest cicle que heu fet?
Doncs n'estem molt contentes perquè hem aconseguit acompanyar totes les xerrades sobre el meu cas amb una explicació sobre la crisi, i han generat uns debats molt vius. La veritat és que estem molt agraïdes a tots els col·lectius que ens han ofert el seu suport i a tota la gent que ha participat dels actes.

Quina preocupació has pogut detectar en aquestes xerrades en relació a la crisi?
Bé, la principal ha estat el dubte sobre les nostres capacitats com a moviment per respondre-hi. La desmobilització i la debilitat de la consciència de classe de la majoria de la classe treballadora ha estat una altra constant, i en aquest sentit també hem palpat la preocupació per la nostra poca incidència. Una altra preocupació és la de les conseqüències fatals que preveiem que tindrà aquesta crisi com l'augment de l'explotació, el control que implicarà i la convulsió social que generarà, en el sentit que derivi cap a un augment del feixisme i del racisme.

En fer el cicle, has pogut visitar poblacions molt diferents. Com valores com s'està organitzant la resposta a les conseqüències de la crisi al nostre país?
M'ha agradat molt veure la motivació per encarar la situació, i la predisposició a buscar les pràctiques i el discurs que ens permetin connectar amb el poble. He pogut conèixer moltes iniciatives de solidaritat amb els treballadors i treballadores en lluita a la feina, per organitzar els i les aturades, per impulsar la participació als barris per fer front a les necessitats bàsiques, fomentar el sentit de comunitat i la consciència de classe. Si impulsem amb convicció tot això, sempre amb la crítica al capitalisme de fons, penso que podrem resoldre en part les mancances que ja he comentat i que no han parat de sortir als debats. Tenir-les ben presents és necessari per superar-les.

http://www.laccent.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=429:si-cal-ingressare-a-preso-per-denunciar-el-caracter-classista-de-les-penes-multa&catid=60:lentrevista&Itemid=114


Cap comentari: