LA PENA-MULTA COM A MITJÀ PER ESCANYAR ELS MOVIMENTS SOCIALS

Les penes-multa són un concepte que apareix arran de la reforma del codi penal que aplica el govern del PP al 96. Consisteix en el fet que una condemna econòmica, en el cas de no tenir recursos, la paguis amb presó, a concepte d'un dia de presó per cada dos de multa. Això significa que si et condemnen a pagar 6 euros al dia durant 8 mesos i no tens mitjans per pagar, compliries 4 mesos de presó per cobrir el teu "deute amb la justícia".
Aquesta mesura sorgeix com una reforma teòricament progressista en la qual, en certs delictes, la justícia et dóna l'oportunitat de pagar perquè no et fiquin a la presó.
Però hi ha d'altres interpretacions: d'un temps ençà, molta gent implicada en lluites socials, per diferents motius, ens veiem condemnades per part dels tribunals a pagar penes-multa. Lluites i pràctiques quotidianes dels moviments socials com l'okupació, la desobediència civil, les lluites en defensa del territori, la participació en manifestacions, sortir a encartellar o a pintar, es troben des de fa temps en el punt de mira d'ordenances cíviques i persecucions policials i judicials. Lluny d'entendre les penes-multa com una mesura progressista de l'aplicació de la justícia, l'entenem com una evolució dels mètodes de repressió cap als moviments socials i una forma de condemnar la disidència i la pobresa.
Posem un exemple, un jove compromès amb la defensa del medi ambient, duu a terme, juntament amb el seu col·lectiu, una campanya de denúncia i d'accions per aturar les obres d'un projecte elitista que s'està carregant bona part de la muntanya de Collserola. Després de diverses accions, en les quals ni es fa mal a ningú ni es trenca res, aquest noi és condemnat a pagar una pena-multa per la seva pràctica. Posem que no té mitjans per abonar la pena-multa. Aquest jove se'n va a la presó a complir la substitució de la multa que no pot pagar.
Fa uns anys, qualsevol, i vull dir qualsevol, des d’un membre dels moviments socials a qualsevol jutge que es consideri "demòcrata", posaria el crit al cel pel fet que una persona per encadenar-se a una escavadora acabés a la presó. L'aplicació d'aquesta condemna, dintre de la seva lògica penal, seria totalment desproporcionada. Ara, amb el sistema de penes-multa, això és una realitat. Amb aquest model els és més fàcil rentar-se les mans a l'hora d'aplicar condemnes: tècnicament, no t'envien a presó pel delicte, sinó per la teva incapacitat per pagar la multa, qüestió de formes.
El mateix succeeix amb la noia que okupa una casa, amb els que van a una manifestació i són identificats pels mossos, o al que despenja un drap de colors del màstil d'un edifici institucional.
La situació abans exposada és hipotètica, i no tant. Hipotètica en el sentit que aquest noi, no és que no pugui pagar la pena-multa, té un col·lectiu darrere, i tot un coixí social que li permetrien saldar el deute econòmic. Si aquest noi no pagués seria perquè no vol, perquè considera que la seva lluita val la pena i perquè rebutja la coacció de la justícia.

PENES-MULTA VS. COL·LECTIUS

Entrem en un altre aspecte de les penes-multa, com afecten als col·lectius. Per una banda, l'aplicació d'aquestes penes pot dur als col·lectius a entrar en una espiral d'haver d'organitzar contínuament activitats per aconseguir diners per sufragar els gastos que suposen les multes. Casos que ja es donen. Els diners s'aconsegueixen generalment en espais alliberats amb l'energia de totes aquelles persones solidàries amb la causa. Aquests diners van a parar directament al "erario público", i s'inclouen anualment als pressupostos generals de l'Estat. Vist així, al xantatge al qual ens sotmeten, amb l'aval de la nostra llibertat, fa que l'Estat sempre surti guanyant, absorvint diners per mantenir la seva maqinària repressiva en augment, i tu, d'una manera o d'altra, acabis pagant el teu "deute amb la justícia". I els col·lectius i moviments socials que són objectiu d'aquestes condemnes es vegin cada cop més ofegats econòmicament.
Per una altra banda ens trobem també amb la dificultat d'engegar campanyes de solidaritat cap a les persones represaliades per penes-multa. Aquestes condemnes, amb la subtilesa de formes abans comentada, en la qual no queda clar que es condemni el delicte sinó la insolvència, acaba convertint-se en una dificultat per assenyalar les institucions com a promotores de la criminalització de les accions dels col·lectius i de les persones que les duen a terme.

INSUBMISSIÓ A LES PENES-MULTA

Ara mateix, s'està intentant promoure per part d'una assemblea d'afectats i afectades per condemnes, una campanya d'insubmissió a les penes-multa.
Això pot suposar ingressar a presó pel fet de no pagar les multes, però el que es vol fer entendre és que els fets pels quals s'aniria a parar a dintre són la criminalització de les nostres formes de lluita. Hi ha gent que no es vol sotmetre al xantatge que ens planteja l'Estat. Entenent que s'ha d'oferir resistència a aquests processos repressius, es pretén visibilitzar el conflicte al qual ens volen sotmetre les institucions. Les presons són centres d'extermini i ningú vol passar-hi ni un sol dia, però quant més ens deixem trepitjar avui, més ho faran demà. Es demana estar atents a les convocatòries en cas que algú hagi d'ingressar a presó i solidaritzar-se en qualsevol d'aquests casos.

Protestar contra el Pla Caufec també et pot dur a la presó.

Un dels casos que més ens preocupa és el probable ingrés a presó d’una persona per no mostrar la documentació a un Mosso d’Esquadra durant un acte informatiu al carrer l’abril de 2007.

Mentre desenes d’individus van responsabilitzar-se d’aquella “reunió il·legal”, aquest membre de la Plataforma va ser portat a judici per una falta de desobediència i el Ministeri Fiscal demanava una multa de 36 euros. La jutgessa multiplica per 13 la petició fiscal i sentencia una multa de 480 euros més les despeses judicials.
Aquesta persona es nega a pagar la multa per considerar-la desproporcionada i la conseqüència d’això és l’imminent ordre de cerca i captura contra aquesta persona per ingressar un mes a presó.
Aquest ingrés a presó es converteix en una acció de protesta i s’aprofitarà per sensibilitzar al poble d’Esplugues sobre la situació de persecució discriminada que viuen algunes persones per oposar-se a la gestió del govern local del P$OE.
A la vegada, es vol denunciar la repressió que pateixen els moviments socials que es mobilitzen al carrer i són castigats amb sancions administratives (com a Cornellà), ordenances cíviques (com a Berga, Mataró o Barcelona) o les constants penes-multa. La repressió mai ens tallarà les ales!

TE'N RECORDES DEL 99?

Més concretament, d'aquell 12 d'octubre? Potser no, ha passat molt de temps, o potser no hi eres. Ens refresquem una mica la memòria?
A Barcelona, des de feia uns 17 anys, els feixistes celebraven cada 12 d'octubre l´homenatge a la bandera i el dia de la "hispandad i la raza". Dia en el qual s'enalteixen valors com el patriotisme espanyol, el racisme, l'antisemitisme, l'homofòbia i es celebra el "descobriment" d'Amèrica, amb tot el que això comporta: colonialisme i genocidi. Des de Blas Piñar a Ynestrillas hem vist desfilar per la plaça dels Països Catalans tota la plana major del feixisme espanyolista més ranci i carcamal. Punt de trobada també de pelats i nazis, alguns grups dels quals, durant anys, al finalitzar l'acte, es dedicaven a recórrer la ciutat apallissant jovent, immigrants, membres d'organitzacions independentistes, anarquistes i autònoms, amb la complicitat total de Delegació del Govern i de la policia nacional. Fora d'aquesta data assenyalada, els atacs comesos per grups feixistes continuen: pallises, apunyalaments i assasinats són notícies habituals. Envers això, durant més de 13 anys, es van fer múltiples mobilitzacions, des de les manifestacions de la Comissió Catalana Contra el Cinquè Centenari que finalitzaven a l'estàtua de Colom, fins als festivals antifeixistes de Cotxeres de Sants.
L'any 98 alguna gent i col·lectius senten que les inicitiaves populars i els canals convencionals duts a terme fins al moment s’estaven esgotant poc a poc i l'acte feixista continuava celebrant-se. Es va plantejar un canvi d'estratègia: la confrontació directa, fer una manifestació que es dirigís cap a la plaça dels Països Catalans i produís un xoc frontal contra els feixistes. El resultat van ser hores d'enfrontaments amb la policia, el cap dels antidisturbis ferit lleu i 7 persones detingudes.
L'any següent, el 99, tot i la reticència d'alguna gent, es repeteix la iniciativa de l'any anterior. La manifestació antifeixista va transcórrer sense incidents fins a l'avinguda de Sant Antoni, on van començar els enfrontaments amb la policia, que evitava que s'arribés a la concentració feixista. Durant hores, barricades i càrregues policials van fer del barri de Sants un camp de batalla. 26 persones vam ser detingudes. Al dia següent la criminalització per part dels mitjans de comunicació oficials i tota la classe política va ser acarnissada. L'alarma social creada pels mitjans i la proximitat de les eleccions van fer que la jutgessa d'instrucció Remei Bona prengués la decisió, sense precedents des del franquisme i l’Expo del 92, de decretar l'ingrés a presó a 14 dels detinguts i detingudes. La incapacitat per sostenir les acusacions i la resposta popular en forma d'infinitat de mostres de suport, accions i mobilitzacions van aconseguir que sortíssim en llibertat amb càrrecs un parell de setmanes després.
A partir d'aquell any, la concentració feixista va ser desplaçada, per part de les autoritats, a la plaça Sant Jordi, a Montjüic, més allunyada del barri però encara dins del districte.
Nosaltres vam formar l'Assemblea de Detingudes, es va crear també MAPAFS (Mares i Pares Afectats pels Fets de Sants), la Plataforma Antifa continuava i va aparèixer també la Plataforma per un 12 d'Octubre en Llibertat. Durant molt de temps cadascú vam anar fent feina, tant en contra de qualsevol celebració feixista el 12 d'octubre, com per a la llibertat sense càrrecs de totes les antifeixistes, més de 100 detencions en cinc anys.
Els posteriors 12 d'Octubre han transcorregut de diferents maneres. Manifestacions al centre de Barcelona, festivals antifeixistes, enfrontaments als voltants de Montjuïc... Més aldarulls, detencions i condemnes a antifexistes i permissivitat amb els fatxes per part de l'Ajuntament.
Anys després, el 2003, se'ns jutja pels fets del 99. Després de 5 dies de judici, on la sentència estava més que cantada, la jutgessa Mercedes Armas Galve ens condemna a dos anys de presó per desordes públics i atemptat a l'autoritat a 16 persones i a una altra a 4 anys de presó. A més, totes hem de pagar una pena-multa de 1800 euros en concepte de danys. El 2004, l'Audiència Provincial ratifica la sentència. Es deneguen els recursos presentats al Constitucional i els indults.

AIXÍ ESTÀ EL PATI

Així està el pati, a dia d'avui no existeix ni l'Assemblea de Detingudes, ni la MAPAFS, ni la Plataforma Antifa, ni la Plataforma per un 12 d'Octubre en Llibertat, grups on ens organitzàvem i que ens donaven suport aleshores. Arran d'això, d'haver succeït un futimer de casos més de repressió, de la feina dels col·lectius per portar endavant les seves lluites i del pas del temps, la majoria de les persones condemnades llavors s'han buscat la vida per assumir les condemnes. Quasi totes ja han pagat la seva pena-multa, responsabilitzant-se individualment del "marron". Però en quedem algunes que encara estem pendents de complir la condemna, i nosaltres no volem assumir-la individualment.
D’una banda, ens trobem amb una condemna de dos anys de presó i, de l’altra, amb la pena-multa. Per raons jurídiques, pel fet de no tenir antecedents i tenir arrelament, en teoria ens haurien de concedir un auto de suspensió de la condemna dels dos anys de presó, sotmetent-nos a un període de 3 a 5 anys de llibertat condicional. És el que els ha passat als que han pagat la pena-multa, que seria com el requisit per acollir-nos a aquest benefici judicial. "Quin problema hi ha llavors? S'aconsegueix la pasta, es paga la pena-multa i així no entreu al talego"―pensareu. El problema és que no volem pagar les penes-multa.

LES PENES-MULTA

Les penes-multa són un concepte que apareix arran de la reforma del codi penal del PP al 95. Consisteix en què una condemna econòmica, en el cas de no tenir recursos, la paguis amb presó, en concepte d'un dia de presó per cada dos de multa. En el nostre cas, que estem condemnades a pagar 6 euros al dia durant 10 mesos, 1800 euros es convertirien en 5 mesos de presó, que, segons la interpretació, es podrien sumar als altres dos anys de condemna.
Entenem que això és una forma de xantatge a la qual ens vol sotmetre l'Estat i una mesura per condemnar la dissidència i la pobresa. El nostre cas, actualment, és un més dins de tantes altres condemnes de penes-multa.
Les nostres lluites (l'antifeixisme, l'anticapitalisme, l'ecologisme, les lluites contra el patriarcat i l'homofòbia, per l'alliberament dels pobles, pel dret a la vivenda, la lluita contra qualsevol tipus d’explotació, opressió i anihilació de les persones), que per a nosaltres són imprescindibles en aquest món que ens envolta, l'Estat les vigila i reprimeix fent servir la seva "justícia". La seva evolució el porta a buscar nous mecanismes punitius, que en alguns casos, com la pena-multa, semblen mesures més progressistes i condemnes més lleus, però la repressió continua sent la mateixa. Delictes pels quals abans de la reforma del codi penal no aniries a la presó, com l'usurpació o accions de desobediència civil, es col·loquen en el punt de mira i es converteixen ara en un recurs econòmic de l'Estat, sempre que tinguis mitjans per pagar i amb l'aval de la teva llibertat.
Vist així, al xantatge al qual ens sotmeten, fa que l'Estat sempre surti guanyant, absorvint diners per mantenir la seva maqinària repressiva en augment, i tu, d'una manera o altra, acabis pagant el teu "deute amb la justícia". Els col·lectius i moviments socials que són objectiu d'aquestes condemnes es veuen cada cop més ofegats econòmicament i les condemnes es dissipen, en la majoria dels casos, en la individualitat d'haver de pagar cadascú la seva multa. Això dificulta també poder organitzar campanyes de suport a qui pateix represàlies.
Tampoc considerem adequat fer servir els nostres espais i la nostra energia, muntant festes o activitats per treure diners i pagar aquestes sancions, omplint així les arques de l'Estat. Creiem que els diners que aconseguim col·lectivament han de tenir un millor ús.
El procés judicial al qual ens van sotmetre és un muntatge i una farsa. Entenem que la nostra és una condemna política, és una condemna al moviment antifeixista i a qualsevol expressió de protesta. I que ara mateix, el canal pel qual aniríem a parar a la presó són les penes-multa.
Del 12 d'Octubre del 99 fa molt de temps, però encara ho arrosseguem. Aquell dia érem molta gent, nosaltres vam acabar mentjant-nos el "marron", però avui no volem assumir-lo individualment, no volem sentir-nos soles, i esperem tot el vostre suport.

QUÈ FAREM?

Des de fa temps, gent que s'ha vist condemnada a pagar penes-multa s'està plantejant fer campanyes d'insubmissió a aquestes condemnes. A moltes persones se’ls està requerint de complir aquest tipus de pena, imposada per causes diferents però totes amb un rerefons polític. L'usurpació, la desobediència, l'autoorganització i la mobilització, que són les nostres pràctiques quotidianes i plenes de sentit, ara ―i un cop més al llarg de la Història― ens poden dur a la presó.
Nosaltres, juntament amb aquests altres casos de condemnes, volem tirar endavant amb aquesta campanya d'insubmissió a les penes-multa, no volem pagar, no volem sotmetre'ns al xantatge que ens proposa l'Estat. No sabem fins on serem capaces d’arribar, però entenem que l’última conseqüència de tot això suposa ingressar a la presó. No volem ser màrtirs de res, i sent sinceres, un cop vistes a dins de la situació, no sabem fins on podrem assumir, dependrà molt de la mobilització i del suport que aquestes iniciatives tinguin al carrer. No és una decisió fàcil: com qualsevol de vosaltres, el que més valorem és la nostra llibertat. Les presons són centres d'extermini, i pel que fa a nosaltres, no volem passar-hi ni un dia, a dintre. Sabem que, com qualsevol persona, som més útils fora. Però també entenem que si no oferim resistència a aquest tipus de processos repressius, cada cop anirem a pitjor. Quant més ens deixem trepitjar avui, més ho faran demà. Per això, en el nostre dia a dia, seguim lluitant.
Estigueu atents a les convocatòries, a les campanyes de suport. Estenguem la desobediència i la solidaritat.

Per a més informació, podeu contactar amb nosaltres a: ( proupenes@gmail.com)